(Foto: Diario de Ibiza)
La llei de Costes prohibeix “l’estacionament i la
circulació de vehicles i els campaments i acampades”
PROU/Redacció.- Aquesta
temporada d’estiu ha entrat amb força el turisme de caravanes i és fàcil trobar
buits administratius i normatius per regular aquests tipus de visita.
En els
Ajuntaments i en el Consell d’Eivissa l’àmbit rústic està subjecte a la
normativa establerta en el Pla Territorial Insular (PTI). A la Norma 19
estableix que “Les edificacions i instal·lacions haurien d’ajustar-se a les
tipologies pròpies del medi rural”. Al punt 19.h es parla de què es “prohibeixen
les edificacions o elements estranys tals com cases de fusta prefabricades,
elements prefabricats mòbils o fixos”: les autocaravanes es poden incloure dins
aquests “elements prefabricats mòbils o fixos”. A pesar d’això, aquesta norma
és poc concreta.
La plataforma
Prou!! ha pogut conèixer un document anomenat “La movilidad en autocaravana.
Contexto actual y propuestas de actuación”, treball del Observatorio Nacional
de Seguridad Vial i de la Dirección General de Tráfico que va rebre l’impuls de
la Direcció General de Tràfic el 2007. Aquest document especifica, entre altres
temes com velocitat, senyalització o infraestructures, que en les vies urbanes
la parada i l’estacionament es regula per ordenança municipal, per la qual cosa
els ajuntaments han de regular aquesta qüestió el més aviat possible dins el
territori de cada un i, a ser possible, amb els mateixos criteris a tota
l’illa.
La Llei de
Costes a l’article 33.5, indica que “Queden prohibits l’estacionament i la
circulació no autoritzada de vehicles, així com els campaments i les acampades”.
Ha de ser estudiada aquesta normativa pels Ajuntaments i el Consell per tal de
consensuar l’establiment d’una regulació clara i concisa, per no haver de
revisar diferents documents a l’hora de valorar si aquest tipus de vehicles es
troben ben aparcats, estacionats i, sobretot, on es pot pernoctar.
Quan arriba o es
lloga una caravana a l’illa els usuaris no haurien de tenir cap dubte de què està
permès o prohibit a Eivissa, i això és difícil de definir actualment. Aquesta
regulació ha de comptar amb els llocs on es pot pernoctar, com s’ha d’aparcar,
les quals haurien d’estar degudament senyalitzades, i les infraccions amb les
que poden incórrer. És a dir, una família, grup o persona que arribi a l’illa
ha de tenir a mà un document amb les ordenances municipals i normativa al
respecte, amb les àrees on es pot pernoctar, les que està prohibit, les que
compten amb espais per recollir les aigües negres i grises; subministrament d’aigua
potable; punt de càrrega per a bateries, o contenidors per a la recollida de
fems. L’illa de Menorca que té una normativa clara pot servir de punt de
partida. Aquesta és la manera com a Prou!! li agradaria que la nostra illa fos
coneguda: com un lloc segur, modern i adequat a aquest turisme.
El Consell d’Eivissa
huria d’incloure en les trobades amb els Ajuntaments aquest punt de consens
entre totes les administracions. Les caravanes, vehicles adaptats, etc., poden generar
residus en llocs inadequats, es poden prevenir conflictes amb altres vehicles
(en estacionament o parada, per exemple), la imatge cara a l’exterior pot ser
molt negativa amb la vista d’una aglomeració de caravanes a qualsevol lloc. És
necessari el control sanitari rigorós de l’entrada dels vehicles dedicats al
caravanisme, ja que poden ser focus importants deguda a la seva ampla
mobilitat, malgrat que els ports i els aeroports siguin competència de l’Estat.
Les institucions eivissenques haurien de fer un esforç per fer aquesta primera
passa i dotar a l’illa d’Eivissa d’unes ordenances modernes i adequades al
nostre temps.