Eivissa, la febre dels Feliços anys 20

L'Illa viu com als anys 20 sense preveure la ruïna de la Gran Depressió

Toni Pedro/PROU.- Eivissa viu en el mateix frenesí dels feliços o bojos anys 20 des de fa massa temps: festes per tot arreu, despeses desmesurades, inversió en construcció i serveis, especulació... És lo mateix que va passar fa 100 anys per bona part del món.  Eivissa tampoc pensa ni preveu que després d’aquesta eufòria econòmica pugui arribar la Gran Depressió. Ningú, o massa poca gent, hi vol pensar ningú vol planificar res per a evitar-ho. Només es somia en continuar creixent infinitament i en fregar-se les mans de goix de tants euros guanyats.

Foto: https://www.daninoce.com

L’eufòria i el frenesí dels feliços anys 20 es va emmarcar en una dècada precedida per l’acabament de la Primera Guerra Mundial i la pandèmia de la denominada ‘grip espanyola’, que tants de morts va causar en tot el món.  El final d’aquests dos grans desastres per la humanitat  va portar una explosió econòmica i social en Estats Units i bona part d’Europa. Aquesta fugaç prosperitat va beneficiar inicialment a tota la societat i va fer que l'economia seguís creixent a un ritme que no s'havia registrat mai abans, generant així una enorme bombolla especulativa.

La gent però, no volia aturar-se a pensar massa en el futur en tota la dècada dels anys 20. Desprès de tanta misèria patida en anys anteriors es va viure una explosió de creativitat, de alliberació sexual, de malbaratament econòmic, d’inversió descontrolada i de festes per tot arreu esperant una dècada que es desitjava feliç i duradora, sense pensar que uns anys més tard arribaria la Gran Depressió i la catàstrofe.

La Gran Depressió, també coneguda com la Crisi de 1929, va ser un gran cataclisme financer  mundial que es va perllongar al menys durant tota la dècada de 1930. La Depressió va tenir efectes devastadors en gairebé tots els països, rics i pobres, on la inseguretat ciutadana i la misèria es van transmetre d’un lloc a l’altre com una nova epidèmia, de manera que van caure: la renda nacional que havia augmentat poc abans, els ingressos fiscals dels Estats, els beneficis empresarials i els preus per casi tot arreu.

En 1982 el GEN ja advertia a tota la societat eivissenca i als responsables polítics de torn que hi havia que planificar bé i amb consens el futur per a evitar aquesta ruïna que amb tota seguretat patirà Eivissa. Ara encara el GEN, PROU, Amics de la Terra i altres organitzacions proteccionistes; així com experts, empresaris o intel·lectuals, segueixen advertint de que anem de cap el precipici, però el missatge segueix sense escoltar-se i la majoria continua vivint els Feliços anys 20, baix del paraigües de la marca ‘Ibiza’, com si fos un amulet etern.

Aquesta bombolla de benestar és absolutament il·lusòria i inexistent, perquè mentre es guanyen sous a senallades avui, no es considera si es podrà seguint tenint bones rentes i vivint bé en el futur proper. Ara mateix un nou ‘boom’ constructiu està desbocat sense que ningú ni mancos pensi en posar alguna limitació. El turisme respectuós i familiar va sent substituït per altres classes de visitants que no deixen ingressos per el conjunt de la societat i sen ben enfoten d’Eivissa. Si anem cap a Jesús, des de la carretera podrem comptar almenys 8 enormes grues treballant, més de la meitat damunt sa muntanya. Santa Eulària, Vila, Platja d’en Bossa... estan igual. Tota Eivissa està igual: construint i especulant com si aquests ‘bojos anys 20’ no haguessin d’acabar mai. 

El continu creixement comporta un increment anormal de població tant resident com estacional. Eivissa no suporta més gent; no té prou recursos (energia, aigua, abocadors de fems) però sobre tot la superpoblació representa un empobriment dels empresaris establerts ara, dels treballadors que tenen feina avui, dels comerciants que encara poden vendre... dels ciutadans en general. Tot junt genera ja una gran conflictivitat social i de convivència. Hem de tenir ben en compta que quanta més gent hi hagi per repartir el ‘pastís’, menys part tocarà a cadascú.

Al ritme que anam, Eivissa seguirà sent un continu flux de grans mansions, enormes xalets amuntegats damunt d’un puig, zones cada vegada més privatitzades, tancades i exclusivistes dirigides als clients més rics delicats i exquisits, i tot això fins que acabi aquesta febre per venir a ‘Ibiza’ i els clients amb gran poder econòmic posin de moda un altre lloc del món per innovar i no avorrir-se massa i se’n vagin a destruir un nou paradís.

Mentrestant, obrim portes, deixam entrar a tot qui vulgui, no posam límits, seguim venent terrenys o finques senceres, continuam sense tenir cap dignitat i esperam il·lusòriament que no arribi la Gran Depressió i mai passem fam.

Mas: "Seria desitjable poder limitar el nombre de visitants a ses Salines"

Vista aèria de ses Salines (santjosep.net)

 

Mas, (a la dreta) amb membres de Conselleria, a una recent presentació

PROU/Redacció.- El director general d´Espais Naturals i Biodiversitat del Govern balear, Llorenç Mas, reconeix que “seria desitjable” poder limitar  el nombre de visitants a platges incloses en el Parc Natural de ses Salines d´Eivissa i Formentera. 

El problema és la falta d'instruments legals per fer-ho efectiu.

Llorenç Mas (Manacor, 1976) respon a les preguntes formulades per PROU en relació a aquest espai de gran valor ecològic. 

 

Pregunta.- Com es podria restringir el tràfic de vehicles en el Parc Natural de ses Salines? 

Resposta.- La mobilitat, tot i que sigui dins un espai natural protegit com és el Parc Natural de ses Salines, no és competència de la Conselleria de Medi Ambient i Territori, sinó que és insular. Sigui com sigui, hem treballat de forma conjunta i coordinada per establir una estratègia de mobilitat per a l’espai natural protegit que presentarem en breu. L’objectiu és clar: prioritzar-hi l’accés a peu, en bicicleta i en transport públic. Seguint amb aquesta màxima, i per tal de garantir que es compleixi, des de la Conselleria hem fet feina en aquells àmbits en què podem actuar, com és la recuperació de camins públics, fins ara abandonats, però que s’han rehabilitat per a què puguin ser utilitzats per vianants i ciclistes, com el carreró de Can Blai. 

P.- Seria recomanable la limitació del nombre de visitants a les platges del Parc? 

R.- Seria desitjable, però ens trobam amb què no comptam amb els instruments legals necessaris per fer-ho efectiu, ja que és un tema complex i que implica a moltes administracions. Sigui com sigui, un dels eixos del pla de mobilitat és l’estratègia dissuasiva, que consisteix en allunyar els vehicles particulars motoritzats. 

P.- Què teniu pensat per eliminar les molèsties de les remors?

R.- Els reptes que podem abastar, i que ens preocupen especialment, no tenen tant a veure amb l’ordre públic (com seria el tema de la venda il·legal, de competència municipal), com de l’ús que es fa de l’espai natural protegit. En aquest cas, hi entren les remors. Per minimitzar al màxim el seu impacte, seguirem exercint controls i intensificarem la feina en la seva detecció, sobretot la d’aquelles que resulten de l’activitat musical que duen a terme alguns negocis. Seguint amb l’ús públic, cal tenir en compte que el que s’ha fet a ses Salines, com passa en altres indrets de les Illes Balears, com el Parc Natural des Trenc o el Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, és que l’ús que se li ha donat no ha estat per gaudir dels valors naturals, sinó més relacionat amb l’oci i el gaudi. 

P.- Perjudica al Parc que amb la pandèmia hagin augmentat les visites a aquest espai natural? 

R.- La pandèmia ha fet que, en part, recuperéssim aquest esperit de conèixer el medi natural que ens envolta, però també ha augmentat les visites als espais naturals protegits. Regular la intensitat de pas i assolir l’equilibri entre el dret d’accés al medi natural i la conservació de l’espai és un dels grans objectius de la Conselleria, alhora que un dels grans reptes. L’estratègia de mobilitat va encaminada a això, a disminuir l’entrada motoritzada al Parc i disminuir també la pressió antròpica. 

P.-Preocupa també el tema de les esteses elèctriques. Teniu alguna solució en marxa? 

R.- És un tema que també ens preocupa molt. Per aquesta raó, per posar-hi una solució el més aviat possible, ens hem reunit amb el Ministeri de Transició Ecològica, el Consell d’Eivissa, l’Ajuntament de Sant Josep, Red Eléctrica de España i Endesa per crear un grup de treball. En aquest grup es definiran les solucions a curt i mig termini. 

P.- Pensau intensificar el control sobre les llanxes-taxi a ses Salines? 

R.- Els Agents de Medi Ambient, dins el Pla de Vigilància i Control a l’àmbit dels espais protegits d’Eivissa i Formentera, tenen entre les principals línies d’inspecció el control de les activitats lucratives o el fondeig. Les llanxes-taxi es trobarien en el primer grup i se seguirà fent feina per mantenir el control. De fet, l’any passat s’aixecaren actes per aquest tema al Parc Natural de ses Salines, ja que, segons la LECO, es considera una infracció greu.

 

L'APB ESTUDIA LA CREACIÓ D'UNA ZONA DE QUARANTENA AL PORT D'EIVISSA

Foto: httpswww.ibizaspain.esguiamarina-botafoch

Francesc Antich

PROU/Redacció.-  L'Autoritat Portuària de Balears avaluarà la petició del Consell d'Eivissa i de la Plataforma PROU de crear al port una zona específica de quarantenes per a mercaderies, per a evitar l'entrada de serpents, ja que l'entitat portuària treballa actualment en l'aprovació del Pla Especial del Port d'Eivissa, segons declaracions fetes a PROU per el president de l’APB, Francesc Antich, qui, no obstant, no ha confirmat si s’arribarà a crear l’esmentat espai de quarantena.

El projecte no només suposarà canvis importants per als comerços o serveis a la zona, sinó que podria servir per a combatre la problemàtica de les serpents que solen arribar a Eivissa en arbres i farratges.

Recentment, el Consell va aprovar una esmena al Pla Especial del Port d'Eivissa en la qual sol·licita una àrea específica de quarantenes per evitar l'entrada d'espècies invasores. El Consell confia que aquesta esmena sigui ara estimada, tal i com va informar el president, Vicent Marí, a la Plataforma PROU.

 Des de l’APB, el president Antich ha explicat que el Pla Especial del Port d'Eivissa està en fase de tramitació i s'estan rebent i estudiant totes les al·legacions i propostes que s'integraran en el document definitiu.

L'APB també ha recalcat que el reforç de la integració dels ports en el seu entorn és un dels seus objectius principals, de manera que "es treballarà per procurar una col·laboració òptima quan l'autoritat competent en matèria fitosanitària ho sol·liciti a aquest organisme públic". 

La petició de crear aquesta zona de quarantenes no és una iniciativa nova. Fa més d'una dècada, quan la invasió de serpents a Eivissa estava en la seva fase inicial, polítics com Antoni Marí 'Carraca', senador per les Pitiüses en aquells moments, ja es referien a la necessitat de comptar amb aquest espai de quarantenes al port d’Eivissa. Els ofidis començaren a introduir-se a l’illa a través d'arbres importats i altres mercaderies com carregament de pneumàtics.

 PROU sol·licita a l’APB que atengui la sol·licitud del Consell insular, el qual ha reiterat la seva “absoluta predisposició” a oferir tots els mitjans al seu abast per tal que les administracions competents puguin realitzar en aquest sentit la seva feina “de manera efectiva”.