Memòria d'activitats de PROU en 2017 (vídeo)

Memòria d'activitats de PROU en 2017 (sway)

Memòria d'Activitats de PROU en 2017

Reunions amb els representants polítics (fotos)

Amb l'alcalde de Vila

Amb l'alcalde de Sant Antoni

Amb l'alcalde de Sant Josep

Amb l'alcalde de Santa Eulària

Amb el president del Consell d'Eivissa

Reclamam un canvi de model

Article publicat en Diario de Ibiza


El passat 14 de novembre PROU!!! va celebrar al Club Diario de Ibiza una taula redona on s’hi varen asseure representants polítics i econòmics de l'illa: CAEB, PIME i hotelers. Quan un assisteix a aquest tipus de reunions tan freqüents darrerament, s’adona que tothom es queixa dels mateixos problemes: massificació, remor, brutor, beach-clubs, falta d'aigua, oferta il·legal, habitatge vacacional, etc. 

Una cosa veiem segura tots (i dic tots): la societat, polítics i empresaris coneixen els problemes, uns més d’aprop que altres, de la nostra illa. Com pot ser que a tots els debats i taules redones que s’organitzen, al manco als que jo he assistit, només es parli dels problemes existents, de lo bé que fa trenta anys es vivia i de la destrossa generalitzada que s’ha fet a l'illa?

Encara no he vist a cap empresari demanar disculpes per haver saturat i col·lapsat l'illa de formigó, cotxes i places turístiques. I molt menys a cap polític, sigui del color que sigui. En això sí que tots són iguals: dreta, esquerra, centre. Cal demanar disculpes i acceptar crítiques per les polítiques nefastes que s'han portat a terme durant anys i que ens han portat fins a l’actualitat, on una part cada vegada més gran i més sorollosa de la societat ha dit PROU!!.

Busquem solucions, no problemes, que aquets ja els coneixem de sobres. Reclamam als nostres polítics sobretot un canvi de model, unes propostes que ens portin a una societat més justa, a unes energies més netes, a un paisatge valorat i cuidat com es mereix, en definitiva, a una illa com tots els que l'estimem voldríem. Tan difícil és trobar les solucions i aplicar-les? Deix aquí la pregunta per si algun polític la vol respondre.

PROU!!! denúncia cablejats i irregularitats a Dalt Vila

          S'HA REGISTRAT AVUI A L'AJUNTAMENT DE VILA

(Més fotos)

           

La plataforma ciutadana Prou!!!, que el passat dia 2 inicià una nova activitat anomenada Rutes Patrimonials, presenta un escrit a l’Ajuntament d’Eivissa en el qual relaciona una llarga llista d’incompliments de les ordenances i la normativa municipal recollida en el PEPRI de Dalt Vila que el grup de la plataforma pogué observar. Entre les irregularitats s’hi relacionen les següents: · Aparells d’aire condicionat instal·lats en balcons i façanes.

· Antenes que sobresurten de les façanes i terrats coronats per descomunals parabòliques.

· Rètols i tendals no concordes amb la normativa.

· Manca de neteja, sobretot en raconades que no són fàcilment observables (per exemple, darrera les portes del Portal de ses Taules!).

· Arquetes de comptadors de subministrament elèctric i d’aigua sense la preceptiva tapadora. Esteses de cables de gran agressivitat. En aquest sentit, resulta molt impactant el cablejat que “adorna” la façana principal de Can Llaudis.

· Lamentable estat d’abandó de la façana sud del Parador: escantells a la pintura; un gran rectangle de ciment (pedestal d’una grua de construcció?) al peu del mur.

· Cases en runes i barraquisme.

Cal destacar que cada deficiència o infracció va acompanyada a títol d’exemple d’alguna fotografia que els mateixos integrants del grup de socis de Prou!!! prengueren durant la Ruta Patrimonial. Prou sol·licita en el seu escrit que l’Ajuntament adopti les mesures oportunes per tal d’esmenar o fer esmenar les deficiències i infraccions relacionades, per tal de dotar Dalt Vila de la dignitat que mereix Després d’aquesta primera Ruta Patrimonial, Prou!!! es reafirma en la convicció que és important la seva tasca d’instar les autoritats a actuar amb més energia per tal de conservar en millor estat la nostra herència cultural. Estam parlant de Dalt Vila!!!

Normes de publicació

Aquest blog està obert a opinions i comentaris del públic; no obstant això, els escrits seran revisats prèviament per tal de que compleixin amb les mateixes normes establertes a les xarxes socials de Facebook.

Els articles tenen que ser escrits en un to educat i rigorós, sense crítiques ni acusacions infundades que no es puguin demostrar. Els articles i fotografies tendrán que ser enviades per correu electrònic i sa seva publicació seguirà un ordre de recepció, quedant a criteri de PROU!!! l'acceptació o el rebuig.

Normes des grups de Facebook         Correu on enviar els articles

«La solución al caos que se vive en Ibiza en verano es hacer cumplir la ley»

El caos que se vive en la isla durante el verano vuelve a quedar en evidencia durante el debate 'Turisme, cap a on anem?'

Debate. 'Turisme, cap a on anem?' era el título del debate organizado ayer por Prou!, pero más que de futuro se habló del crudo presente y de cómo, año tras año, se repite la misma situación: se produce tal colapso durante la temporada, los incumplimientos de las normas de convivencia básicas son tan flagrantes, que los residentes acaban hastiados. La solución, aseguran todos, es hacer cumplir la legislación. Otra cosa es que sea posible.  (Més informació)

PROU!!! reb es premi 'Amic de la Terra'

El premio positivo, el 'Amic de la Terra', correspondió a la plataforma ciudadana Prou!, que lucha contra la masificación turística y sus consecuencias en Ibiza. Tres representantes de este colectivo recogieron de manos de Morgan la cerámica que el artista Toniet suele realizar todos los años como trofeo de este premio, si bien esta vez había un segundo galardón: una creación artística que evoca una tortilla y que fue donada por un simpatizante de la entidad.

De esta manera, Amics reconoció a este grupo de «personas preocupadas e indignadas por la saturación, la destrucción del medio ambiente y los delitos por todas partes».

«Han salido beach clubs como setas, con una música que, quieras o no, tienes que escuchar. Casas de lujo cierran los caminos de acceso a la costa y la sensación es de que todo esto irá a más», señaló Hazel Morgan.   (Més informació)

PROU!!! Reclama l'ús públic del Moll d'Eivissa

PROU! reclama el «uso público» del puerto y mejoras para ses Feixes

La plataforma también solicita en una reunión con el Ayuntamiento de Vila la prohibición de los pisos turísticos.    (Més Informació:)

No volem més saturació de vaixells

Prou! celebra que se deniegue la autorización para construir más puertos deportivos

Reclaman al Govern que limite los fondeos en aguas pitiusas para evitar la saturación de embarcaciones

Decenas de embarcaciones fondeadas en aguas de Talamanca este verano sin ningún tipo de control pese al impacto que se ocasiona sobre la posidonia. J. A. RIERA

La plataforma ciutadana Prou! ha valorado de manera positiva que Puertos del Govern balear haya denegado la autorización para construir puertos deportivos en Portinatx y Talamanca, en Ibiza. Asimismo, han reclamado al Govern que limite los fondeos en aguas pitiusas para evitar la saturación de embarcaciones.  (Més informació)

Darrera Truitada de 2017

Decenas de miembros de PROU, contra la privatización de las playas

El colectivo celebra esta tarde su última protesta 'Recuperam ses platges amb truites pageses' en Platja d'en Bossa.

Decenas de miembros del colectivo PROU! se han reunido esta tarde con motivo de su séptima yúltima 'truitada' de la temporada de verano de este año en Platja den Bossa, lugar en el que la plataforma ciudadana comenzó sus reivindicaciones el pasado mes de junio. (Més informació)

Protecció TOTAL per a Tagomago

Prou! reclama declarar Tagomago como Parque Nacional para garantizar su protección

La plataforma denuncia la permisividad de la conselleria balear de Medio Ambiente con las fiestas en este islote. (Més informació)

Reivindicam un Parc realment natural i sostenible

Prou! pide «respeto» para el Parque Natural de ses Salines

Unas 40 personas participan en una nueva 'truitada'. El colectivo reclama a las administraciones que erradiquen las ilegalidades en el Parque Natural   (Més informació)

Captació de gent activa

Enquestes en Facebook

Turismofòbia? De qualsevol cosa en diuen turisme

                                              OPINIÓ / Isidor Marí

Quan comencen a proliferar els moviments socials --com aquí la plataforma PROU!-- que qüestionen el creixement descontrolat del turisme i les nefastes conseqüències que comporta, algun brillant manipulador de l’opinió pública s’ha tret de la mànega això de la “turismofòbia”, i molts repeteixen com a lloros aquesta parauleta, sigui per inconsciència o perquè també volen desacreditar sense manies aquestes crítiques, que en realitat són una defensa del turisme ben entès.

No negarem que alguna de les mobilitzacions contra els excessos del turisme es pugui considerar desafortunada o contraproduent, però això no justifica de cap manera que es pretengui desvirtuar amb l’etiqueta de “turismofòbia” (o xenofòbia en general) totes les mobilitzacions socials de protesta pels efectes negatius de determinades formes de “turisme”, que en realitat no responen a les pautes del turisme normal (viatjar a un país pel gust de conèixer-lo, com diu el diccionari).

La voluntat de manipular les coses es fa evident, en primer lloc, per la pretensió de presentar tots aquests moviments de protesta com a contraris al turisme en general (el mateix Rajoy ho qualificava de disbarat i pretenia que era un atemptat global contra un sector econòmic tan crucial com el turisme). Però encara hi ha hagut manipulacions més descarades, assimilant totes aquestes protestes a comportaments radicals, violents, i fins i tot afins al terrorisme. Això ja és intolerable i indignant, a més d’impropi de cap governant responsable i capaç d’autocrítica.

Tothom que conegui una mica les dinàmiques sociopolítiques sap que els moviments socials solen posar en evidència les limitacions o deficiències del sistema democràtic: sorgeixen per denunciar uns problemes que els processos polítics i administratius ordinaris no gestionen satisfactòriament. Són senyals que reclamen reajustaments necessaris, i no és esclafant-los com han de respondre els dirigents, sinó donant respostes efectives als problemes denunciats.

L’evolució del turisme a Eivissa i Formentera fa temps que suscita preocupacions, que cada vegada són més justificades i s’expressen amb més vehemència, perquè darrerament, més que arribar a una situació límit, ja s’han superat en molts d’aspectes els límits raonables en una economia turística sostenible. La major part d’aquestes preocupacions neixen davant de la pretensió que el creixement és il·limitat, cosa que a escala planetària ja es veu que no pot ser, i en un espai reduït com el de les nostres illes resulta escandalosament obvi.

Tot té un límit: la demanda d’habitatges a un preu raonable no es resoldrà construint més; la saturació del trànsit no es resoldrà multiplicant i eixamplant carreteres i camins; les mateixes aglomeracions creixents en els espais d’interès turístic –platges, per exemple— és evident que provoquen decepcions i desenganys en els millors turistes, que segurament no voldran repetir experiències molestes i, lògicament, no donaran bones referències al seu entorn. No importa allargar els exemples. Tant la població autòctona com els visitants que busquen una estada agradable pateixen una pèrdua creixent de benestar, encara que creixi el nombre de turistes i els ingressos d’algunes empreses turístiques poc escrupoloses... Uns ingressos que al final es tradueixen en un increment dels llocs de treball temporals, però no en una millora de la retribució i de la qualitat dels contractes.

En resum, el creixement pot ser a la curta un bon negoci per a alguns –els que no pensen en la millora del turisme i el benestar general, sinó en tancar els ulls i omplir-se les butxaques—, però per al conjunt de la societat pitiüsa i per al mateix futur del turisme és el pitjor negoci que podem fer.

A més, i aquesta no és una qüestió menor, la sobrecàrrega que representen els milions anuals de visitants per a l’entorn natural, per als recursos hídrics, per als serveis públics, per a l’atenció sanitària, per a la neteja, per a la gestió de residus, etc. no tenen la compensació deguda en un sistema de finançament equitatiu i un règim econòmic especial per a aquestes illes, sinó que, al contrari, són la regió que té el més gran dèficit fiscal de l’Estat.

I bé: la reorientació quantitativa del turisme és indiscutiblement un gran problema que tenim. Fa temps que es diu: hem de posar l’accent en la captació d’un turisme de més qualitat, que no generi tants de costos marginals i que permeti millorar i distribuir millor els ingressos. Això no s’aconsegueix simplement apujant els preus, que ja són astronòmics i absolutament desproporcionats amb la qualitat que s’ofereix. Un parèntesi: fa gràcia que alguns critiquin que la taxa turística (un euro al dia) afecta la competitivitat del sector, i que trobin normals els preus en general (per exemple, 10 euros diaris per hamaca o para-sol).

Però el problema no és només de creixement: hi ha un problema més gran que l’excés d’afluència de turistes, hi ha moltíssims visitants que no responen al patró del que és un turista normal, mitjanament interessat pel lloc que visita i raonablement respectuós amb l’entorn, amb la societat i amb la cultura del país on va.

Eivissa (perdó: Ibiza) s’ha convertit en la marca d’una destinació on un determinat tipus de visitants (que no mereixen el nom de turistes) poden venir a passar uns dies de disbauxa sense límits. D’aquesta espècie de visitants n’hi ha de potentats, que pretenen que el seu estatus econòmic els dona dret a fer qualsevol cosa (i moltes vegades se’ls demostra i poden comprovar que efectivament és així). I també n’hi ha –en quantitats ingents— de visitants “a preu fet”, que procuren concentrar les despeses en la gresca musical, alcohòlica i estupefaent, i poca cosa més. Uns i altres són autèntics depredadors de l’entorn, de la tranquil·litat, de la neteja, de la convivència... i no sols amarguen la vida als naturals del país, sinó precisament també al tipus de turisme que voldríem tenir.

He sentit moltes voltes l’argument que a Eivissa tots els estils de visitant són compatibles i complementaris. Absolutament fals. Hem vist com retrocedia i s’extingia el turisme familiar (germànic, per exemple) a mesura que proliferaven els grups de visitants tan jóvens com desconsiderats.

Ho diré més clarament: els que practiquen la turismofòbia i donen lloc a la fuga del millor turisme són els que promouen l’arribada massiva i creixent de desaprensius –siguin rics o no—que només beneficien algunes empreses sense escrúpols i originen perjudicis al mateix turisme que necessitam. No volem visitants i empreses que liquiden sense manies el turisme autèntic. Són ells, els que fan fugir els turistes. Ells són la turismofòbia. Prou de manipular el sentit de les protestes contra aquesta plaga. Sí, PROU!

Platges com espai públic

'Truitada' de Prou! en la playa de Talamanca

El colectivo Prou! elige la playa de Ibiza para su quinta actividad de protesta y reivindicación del litoral de las islas como espacios públicos  (Més informació)

Truitada contra sa remor

PROU protesta contra el ruido en Cala Molí

Decenas de personas protagonizaron una protesta pacífica en Cala Molí para criticar la masificación y la expulsión de los residentes de la costa. (Més informació)

Todos a una

OPINIÓ/Rocío Montesinos

El pasado viernes fuimos a pasear por el puerto de Ibiza. Ese día había ball pagès en es Martell, así que decidimos pararnos a mirar. Mientras esperábamos a que llegara sa Colla de Vila nos sentamos en un banco, desde el cual pudimos observar a unos “individuos” que hacían todo lo posible para llamar la atención desde su yate. Cuando el grupo folclórico se disponía a empezar, los personajes del yate pusieron su música tan fuerte que apenas se podían escuchar las flaütes y las castanyoles del grupo. Ante la estupefacción de los allí presentes, una mujer rompió a gritar“FORA!”. A partir de ese momento los gritos y silbidos estaban servidos. Por suerte, entre peinetas y “fuck you”, bajaron el volumen de la música, pero no por ello dejaron de molestar.

Nos mostraron que ellos están ahí y que pueden pisotear nuestras tradiciones con su música y sus formas, pero esta vez no lo consiguieron. Parece que últimamente nos callamos ante los abusos, alegando que “vivimos del turismo”, pero existe una fina línea que separa el vivir del sobrevivir. El viernes vimos, una vez más, cómo hinchaban el pecho y se intentaban imponer; remarco el intentar, porque no lo hicieron. Gracias a la reacción de los que querían disfrutar del ball pagès se consiguió una pequeña victoria. Una victoria ejemplarizante para los que callan ante los atropellos que sufrimos cada temporada.

            Hemos llegado a un punto en el que no podemos esperar que las autoridades nos salven del desastre. Dejarán que el barco se hunda con nosotros dentro, mientras ellos se ponen a salvo. Es nuestra obligación, como habitantes de esta isla, proteger el medio y la cultura que nos vio nacer o nos acogió. Desgraciadamente, es mucho más fácil quedarse callado y que hagan el trabajo los otros. Así no vamos a ninguna parte. Sólo nosotros, todos a una, podemos detener este continuo abuso.

PROU! denuncia ante el Consell el ruido que generan los locales de ocio en Ibiza

La plataforma le transmite a la institución el "malestar creciente" que provoca en lso ciudadanos tanta contaminación acústica.

La Plataforma PROU! ha registrado en las oficinas del Consell de Ibiza varias denuncias dirigidas al Govern, al Ayuntamiento de Sant Josep y al propio Consell sobre el "malestar creciente" que origina la contaminación acústica de los locales de ocio de la isla, en especial los situados en el municipio josepí.  (Més informació)

Contra sa privatització de es Jondal

PROU! convoca en la playa de Cala Jondal su tercera 'Truitada' reivindicativa

La plataforma protesta así contra la «semiprivatización» del litoral por parte de los 'beach clubs'. (Més informació)

Truitada a Cala Bassa

Reencuentro con Cala Bassa en la segunda jornada reivindicativa de Prou!

Más de 40 personas denuncian la «semiprivatización» de las playas de la isla       (Més informació)

PROU!!! Inicia ses Truitades

Prou propone recuperar las playas con juegos y tortillas payesas

La plataforma Prou pone en marcha a partir del domingo 18 de junio, la campaña 'Recuperam ses platges amb truites pageses', una iniciativa para reivindicar las playas por parte de los ibicencos y residentes de la isla. La campaña está pensada para desarrollarse como una actividad entre familiar, lúdica y reivindicativa con el fin de conseguir que las playas vuelvan a poder ser disfrutadas en familia, «algo que en los últimos años se ha vuelto muy difícil en algunas de las más concurridas de las isla», señalan desde Prou.  (Més información)

Reunió amb so batle de Sant Antoni

Prou! pide a Pep 'Cires' que acabe con los 'party boats'

La plataforma contra la masificación se reúne con el Ayuntamiento para reclamar que se prohíban más bares y bodegas. (Més informació)

Saturació a ses carreteres d'Eivissa

Prou! pide reducir la flota de vehículos de alquiler al 50% en lbiza y Formentera

La "creciente" presión humana sobre el territorio durante la temporada turística provoca una sobresaturación de la red viaria, señalan. (Més informació)

Denuncies de obres a sa costa

Prou denuncia la privatización de tramos del litoral en Cala Llenya y Cala Mestella

Detectaron a comienzos de mayo una serie de obras que podían suponer la posib(Més informació)

le privatización de tramos de costa. 

Les Pitiüses des de fora

Opinió

Fa uns mesos varen passar les vacances de Nadal.  Ara torna l’estiu. Com cada any, gairebé tots els eivissencs i formenterers residents fora de l’illa haurem viatjat per passar les festes amb la família. Hem estat a ca nostra en dies tan assenyalats prop de la família i dels amics. Hem passejat pels carrers humits, pels camins entre parets de pedra seca, pels porxos de les esglésies o simplement hem badat en una terrassa gaudint d’aquesta terra que tant estimam. Tots hem pensat que la pau que es respira a l’hivern res té a veure amb el disbarat i el descontrol que patim quan venim a passar les vacances d’estiu. No obstant, ara tornarem. És la nostra terra.

Alguns de nosaltres ja fa molts anys que vivim en altres indrets del món. Tantes vegades de retornar a la terra ens ha procurat una eina d’autoprotecció per enfrontar-nos al desgavell que trobam a l’estiu: la família i els amics. Visitar els pares, dinar a casa d’un germà, sopar amb aquell amic... Aquesta és la nostra vida a l’estiu. Coincideix, s’ha de dir, que la majoria dels illencs treballa, va rendit de feina, i disposa de poc temps per a l’esbarjo, la conversa amistosa, les rialles franques, si no és robant-lo al merescut descans.

L’explotació turística de les nostres illes ha arribat al seu límit, pensam molts. D’altres, que ja fa anys que el va sobrepassar. Quan a l’estiu retrobam els nostres familiars i amics notam fàcilment l’estrès i el cansament que s’instal·la al seu cos. I no viuen intranquils únicament per la feina. Els illencs estam avesats al treball dur. La nostra tradició secular ha convertit el treball en cultura pròpia, és la nostra manera de ser i de viure. Del que més es queixen és del guirigall dels carrers, dels embussos a les carreteres, de no poder dormir per mor dels establiments sorollosos, de la gresca contínua. La fama de l’illa basada en “aquí tot és permès” els està afectant seriosament. Què en queda de l’illa de la calma?

Eivissa i Formentera eren, fa només cinquanta anys, terra de persones esforçades que convivien en una economia de subsistència, de pràctic consum intern, i on tothom es coneixia. Les arrels històriques, la manera de ser, dotaven les nostres gents d’una xarxa de relacions, d’una cohesió que facilitaven la vida tranquil·la i serena. En aquest marc, l’arribada del turisme de masses allà cap els anys seixanta va significar la millora de les condicions materials i una certa riquesa repartida. Molts eivissencs que havien emigrat per necessitat, retornaven a la terra. Les infraestructures necessàries per a l’explotació turística facilitaven la vida de tothom. El repartiment democràtic dels beneficis era evident. Tothom progressava. Però, paradoxalment, aquell progrés poc a poc es va anar convertint en una sort de Conte de s’enfadós: com que creixia el turisme, calien més infraestructures, més serveis al turista, més negocis; com que hi havia més negocis, calia més mà d’obra; com que hi havia més gent, calien més cases;  com que calia construir, havia de venir més mà d’obra, calien més negocis, calien més turistes... Sembla com si per aquest remolí no hi hagués aturador.

El creixement continu, diuen alguns, és la font de riquesa i progrés econòmic de les nacions, però si es dóna en un espai físic finit i amb recursos limitats, diuen altres, com ara el món, el resultat pot ser catastròfic. Cal buscar l’equilibri entre el progrés i el no esgotament dels recursos. I si pensam en les Pitiüses? El turisme és el manà de les nostres illes. Cal cuidar-lo, preservar-lo, mirant d’assegurar un futur digne i profitós als illencs de demà. Ningú no ho dubta. S’equivoca qui digui que el turisme és nociu per a la nostra terra. Ara bé, el desenvolupament d’aquesta indústria fins avui ha transcorregut, amb encerts i errades, per camins lògics en una societat de l’entorn socio-econòmic occidental. Es tractava d’un creixement beneficiós que procurava benestar generalitzat a la majoria, que enriquia a una minoria i feia multimilionaris a un grup selecte. Tot normal al nostre món, desgraciadament. Ara, les crisis polítiques de les ribes orientals i meridionals de la Mediterrània, juntament amb els nous models econòmics del món global han abocat a Espanya un enorme flux de viatgers i han posat en evidència els perills que afrontam. Els diaris no fan altre que pregonar els rècords batuts. Moltes empreses internacionals han vist la possibilitat d’augmentar els seus beneficis de manera ràpida i contundent. N’hi ha prou donant una mirada a les pàgines que anuncien pisos en lloguer. Quan busques qui és el propietari sovint et trobes una empresa amb seu a Singapur, Londres o Milà. Si miràssim altres sectors del negoci hostaler, ben segur hi trobaríem el mateix. Es tracta d’un capital que només especula, que només pensa en el seu profit i que, si tot esclata, se n’anirà. Una gran part del negoci turístic ja fa temps que no és en mans de la gent de l’illa, sinó d’empreses foranes, sovint multinacionals o simplement fons d’inversió a la caça del negoci que més lucre proporcioni. I tots sabem que el capital especulatiu practica l’estratègia de la terra cremada, impròpia dels negocis sostenibles .

El creixement continu i només mirar el benefici immediat poden portar a la sobreexplotació de l’espai físic, dels recursos naturals i socials de l’illa i, conseqüentment, a la destrucció de la indústria que ha procurat progrés als illencs. Quin atractiu turístic podran oferir Eivissa i Formentera quan el preciós paisatge de cales d’aigües turquesa, petites muntanyes de pins, planes rurals de terra roja, garrovers, ametllers i figueres ja no hi sigui o s’hagi malmès en gran proporció? Quin atractiu oferiran les nostres illes quan la cultura d’una gent amb llengua pròpia i amb un tarannà dibuixat secularment per les tradicions hagi desaparegut i tot sigui igual que en qualsevol altre lloc del món? L’atracció turística depèn de la indústria que proporciona els serveis. Això és ben cert, però sense paisatge natural i humà no hi ha res a fer. La festa, les discoteques, el “aquí tot hi val”, etc. no són prou atractiu. Se n’aniran a un altre lloc. No posar límit al creixement pot abocar les nostres illes a la depressió. No serà avui, ni demà. Quan?

Quants d’hotels, quants de pisos en lloguer turístic, quants de passatgers a l’aeroport i al port, quants de cotxes circulant, quantes macro-discoteques, quants de restaurants, beach-clubs o quioscs a peu de platja poden suportar les illes? Cal que els tècnics experts estableixin el límit que no es pot traspassar, si és que no ha succeït ja. I caldran també polítics valents i compromesos que facin complir les normes establertes i implantar-ne de noves per a preservar la riquesa de les illes. Si es rodola cap a la sobreexplotació dels recursos naturals, el menyspreu dels cabdals humans i l’oblit de les arrels culturals i històriques només per un anhel de creixement i de lucre, Eivissa i Formentera corren un seriós perill de retrocés. Quan?

Per això, les persones que firmam aquest escrit, membres i simpatitzants de PROU! residents a Barcelona, Madrid, Cincinnati, Girona, Granada, Palma, Murcia, etc., des de la nostra diversitat ideològica i cultural, volem fer arribar a la resta d’eivissencs i formenterers la preocupació que sentim pel futur físic, mediambiental i cultural de la nostra terra o, el que és el mateix, pel benestar de tots els illencs.

GRUP PROMOCIÓ EXTERIOR PROU--Frederic Bofill Torres, Enric Ribes Marí, Miguel Roig-Francolí Costa, Anna Torres Tur, David Palau Escandell, Andreu Carles López Seguí, Helena Zapater Hernández, Nuria Juan Costa, Joan Ferrer Costa, Josefa Roig Tur, Carme Planells Muntaner, Nieves Guasch Guasch, Cristina Torres Costa, Raúl Domínguez Tur, Isabel Pérez Palerm, Pablo Sanz Alguacil. Ana María Rebollo Laserna, Alba Pallás Escandell, Isabel Pérez Palerm, Agnès Roig Marí, Javier Calbet Roig, Llorenç Pedro Rodríguez.

Conunicat sobre el Port d'Eivissa

Srs. President del Consell Insular d’Eivissa, Alcalde de Vila i Director de l’Autoritat Portuària d’Eivissa.

Davant les notícies aparegudes a la premsa sobre les obres i els usos de Es Moll de Vila, PROU! Pitiüses en acció vol manifestar:

Des de fa molts anys, Es Moll és un espai públic molt estimat per la gent de Vila i constitueix l’autèntic passeig d’estiu de les famílies. Per això, no podem acceptar la privatització d’aquest ús popular d’un espai tan significatiu de la ciutat.

Les modificacions que ha sofert Es Moll des que s’han volgut canviar els seus usos nàutics fan evident la desconsideració i indiferència de les institucions encarregades de vetllar pels interessos populars. En particular l’Autoritat Portuària que, passa a passa, ha anat remodelant tota la badia d’Eivissa i farcint-la d’instal·lacions pensades per al lucre d’empreses i particulars, desdenyant en bona part els interessos generals. 

Es Moll forma part de Vila i els ciutadans així ho senten. Mostra d’això n’és que ja en èpoques predemocràtiques hi va haver mobilitzacions en defensa de La Bomba, és a dir, de mantenir aquest espai tal com el vàrem rebre dels nostres majors.

Després des disbarat de la construcció del nou port de passatgers i mercaderies al Botafoc que ha modificat substancialment el paisatge natural, urbà i humà de la ciutat -darrerament hem sabut que amenaça l’estabilitat de les muralles-, podem entendre que es vulgui donar un ús nàutic a Es Moll, però no s’ha de prescindir de l’ús popular tradicional dels que vivim a Vila i a tota l’illa. Es per això que no podem acceptar:

1.      L’ús exclusiu per a iots de gran eslora d’aquesta part del port. Sempre ha set punt d’arribada i sortida de passatgers i, des de fa anys, amarrador de petites embarcacions particulars -llaüts, llanxes i iots de petita eslora-. No veiem la necessitat de canviar aquest ús. Si els grans barcos tenen dificultats per atracar a Es Moll, no veiem per què s’ha d’arraconar la resta de transport de passatgers -tant regular, com discrecional-.

2.      El tancament discriminat a la circulació de vehicles. Si ha de mantenir el seu caràcter de passeig popular, entenem que es limiti la circulació, permeten només l’entrada de vehicles als veïns, als taxistes i als professionals del transport -en horari limitat- per al subministrament als negocis de la zona. Mai, però, que només es permeti la circulació d’automòbils al servei dels propietaris o usuaris dels grans iots que hi puguin atracar. Molt menys que s’estableixi una mena d’encobert carril exclusiu per a ells. Volem passejar, com ho hem fet sempre, per tota l’amplada de Es Moll i, especialment, per la vora del mar.

3.      La segregació amb barreres físiques d’espais destinats a la gent dels iots i als ciutadans. Que feim pudor els eivissencs? Suposem una molèstia que s’ha d’allunyar de l’exquisidesa dels multimilionaris? Els habitants de Vila i els turistes que visitin Es Moll han de poder passejar-hi sense cap més limitació que la pròpia seguretat.

4.      La destinació a usos privatius de qualsevol classe de construcció o servei que s’estableixi a Es Moll (estam pensant en Es Martell). Tot negoci o establiment obert al port ha d’estar destinat al públic en general, llevat que siguin oficines per a la gestió administrativa o logística de les instal·lacions.

Reunió amb so batle de Sant Josep

PROU rechaza los 'beach clubs' de ses Salines

El colectivo ciudadano exige más control de las emisiones de sonido y las concesiones de hamacas en el Parque Natural. (Més informació)

Fora discoteques de platja de ses Salines

Prou! pide la prohibición de los beach clubs en el Parque Natural de Ses Salines

El colectivo ha denunciado, además, la saturación del tráfico y los atascos en algunas playas

Representantes de la plataforma ciudadana Prou! han exigido al Ayuntamiento de Sant Josep medidas de control contra el ruido, las obras ilegales, el exceso de hamacas y otras posibles irregularidades que puedan detectarse en el municipio. Asimismo, han pedido la prohibición de los beach clubs en todo el ámbito del Parque Natural de Ses Salines. (Més informació)

Més inspeccions i vigilància

Prou! insta a aplicar la ley para acabar con la sensación de impunidad en la isla

La plataforma pide más inspecciones y vigilancia para aplicar las leyes sobre ruido, vivienda y circulación

 

Prou! Pitiusas en Acció insta a las instituciones públicas de las islas, especialmente al Govern balear, al Consell de Ibiza y los ayuntamientos, a llevar a cabo «más inspecciones, más vigilancia y más denuncias de todos los incumplimientos» de las normas sobre ruidos, tráfico, disciplina urbanística y alquiler turístico, que desde la plataforma aseguran que se producen «de forma cada vez más reiterativa e impune» en la isla. (Més informació)